La política de catalogació i edició dels fons notarials de Catalunya, que està portant a terme la Fundació Noguera de Barcelona des de l’any 1981, ha donat uns excel•lents fruits cara el coneixement i preservació d’aquest patrimoni documental. Factors negatius com la dispersió o la destrucció dels protocols ara es poden avaluar i tenir-los presents abans d’iniciar qualsevol investigació històrica. A la demarcació civil de Tarragona únicament manca confeccionar els inventaris dels districtes notarials de Reus i Tortosa. Els publicats l’any 2000 foren els corresponents a Falset,Gandesa i Tarragona (1); mercès una lectura atenta d’aquest darrer vàrem comprovar l’existència d’un llibre d’Alcover que voldríem comentar amb la intenció de donar-lo a conèixer, tal com férem en una altra ocasió (2), fent la tasca inherent a tot professional del món dels arxius.
Hom pot tenir la temptació de veure la institució de la fe pública de forma estàtica al llarg del segles, res més lluny de la realitat: la legislació va canviant i els notaris van anar adaptant-se a les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques de cada moment. Diem això per entendre les diverses possibilitats d’adscripcions d’un notari, el qual podia ser titular d’una notaria d’una població i a la pràctica exercir en una altra o en les dues a la vegada. Per això les observacions en els instruments de descripció són importantíssimes de cara a facilitar la recerca i evitar pèrdues de temps als estudiosos que massa cops es veuen obligats a dedicar una part important dels seus esforços simplement a la troballa de documents. Per això en un futur serà indispensable de portar a terme un buidatge sistemàtic de les poblacions on es desplaça cada notari i les característiques de la clientela, és a dir el seu radi d’influència i la seva mobilitat en el territori (3).
El personatge objecte d’atenció és Jeroni Clariana Font, notari públic per autoritats apostòlica i reial de Tarragona, actiu en aquesta ciutat del 1730 al 1736. El primer any gairebé no es mou de la capital i Constantí, els seus clients resideixen a la mateixa Tarragona o al seu rodal (Vilallonga del Camp, la Pobla de Mafumet, la Canonja o Reus). L’any 1731 actua de forma paral•lela a Tarragona i a Alcover, i obre dos manuals independents en cada lloc, dels quals només s’han conservat els seus esborranys, en tamany quart. El primer segueix la mateixa línia de l’anterior (1730) amb poques sortides (altra vegada Constantí ,i Valls) i atorgants de Tarragona i el seu Camp; el segon, des d’Alcover, es titula “Borrador dels actes rebuts per Geroni Clariana, notari públic, en la vila de Alcover habitant”, i s’inicia el cinc de març (4). En aquesta vila, al redós de les muntanyes de Prades, Clariana és l’escrivà de l’ajuntament, i així ho demostren les escriptures que autoritza pels regidors: arrendaments públics dels drets de venda en exclusiva de determinats productes de consum (carn, pesca salada), les concessions de cobrament de delmes (hortalisses) i la imposició del cadastre, la conducta del metge, etc. Les llengües emprades són el català i el llatí.
L’esborrany és en paper comú, en teoria s’havien de passar el actes in extenso en fulls tamany foli segellats, si això tingué lloc no ens han arribat fins a nosaltres. A més de la municipalitat també apareixen particulars alcoverencs, pagesos i artesans (saboners, peraires) que efectuen instruments habituals com censals, debitoris, àpoques, possessions, arrendaments, etc., sense oblidar els veïns de la vora: la Selva del Camp, l’Albiol,Valls,el Samuntà... El notari s’autodenomina “domiciliado” o “residente” a Alcover i alguns cops notari públic de la vila. Totes les escriptures són redactades en aquesta població.
De l’any següent, el 1732, només disposem d’un esborrany de la notaria de Tarragona, des d’on es relaciona amb membres dels estaments eclesiàstic (canonges i preveres) i nobiliari (ciutadans honrats). A més atén individus de l’artesanat i el sector primari (pagesos i pescadors), tant de la ciutat com d’altres localitats del Camp (Reus, Valls, el Catllar, Altafulla, la Nou de Gaià).
El 1733 continua treballant a Tarragona, amb beneficiats de la Seu Primada, religiosos d’ordres regulars, cavallers i donzells ( com Antoni de Potau i Osset). Més tard, el 1734, segueix la mateixa tendència però ja observem un canvi de direcció en els desplaçaments: viatja a la Selva, a Montagut i al Vendrell, aquí rebrà clients de Creixell de Mar o de la Bisbal del Penedès. El 1735 opera encara des de la capital tarragonina amb algunes escapades puntuals al Vendrell. Els escripturants són de Tarragona, Constantí, la Canonja, Masricart, Vilabella i Alcover. Finalment, el 1736, els seus esborranys són fulls en paper segellat, doblegats per la meitat. Tot i mantenir la notaria de Tarragona, passa a fixar el seu domicili al Vendrell, on obrirà manuals des del 1734 fins el 1777. En un principi s’intitula notari regent de la cúria del batlle d’el Vendrell i altres pobles de la baronia però “vecino” de Tarragona. La veritat és que si repassem els volums esmentats poques vegades retorna a la ciutat, solament el 31 de desembre de 1736 és a la Canonja, el 13 de gener, 27 de febrer i el 29 de març, sempre per afers de l’Arquebisbat (arrendaments de censos i delmes senyorials). El seu territori és el Baix Penedès: l’Arboç, la Bisbal, Castellet, Bellvei, Gornal... El 1738 esporàdicament va a la Pobla de Montornés, Torredembarra, Altafulla. Isabel Companys ens informa que Jeroni Clariana el 1753 regulà les escriptures no desenvolupades del seu company tarragoní Tomàs Fleix del període 1722-1731. Gràcies a les indicacions d’Anna Sabanés sabem que el 18 de desembre de 1760, després de l’obtenció i possessió de la plaça de notari de número del col•legi de notaris de Tarragona, la cedeix a l’altre notari públic de la ciutat Joan-Antoni Russa, el seu gendre, “Y no siéndome dable al presente, por falta de mi salud, ocasionada de mi crecida edad y achaques que padezco, que son muy notorias, el trasladarme a la referida ciudad para ocupar la citada plaza”.
Per altra banda l’historiador d’Alcover no pot deixar de consultar les notaries properes de Valls, Tarragona, la Selva del Camp o Prades, d’altra manera se li poden escapar referències útils per a la seves investigacions.
((NOTES))
(1) A càrrec de Roser Puig Tàrrech i Isabel Companys Farrerons respectivament.
(2) Josep M.T.Grau i Pujol “El fons notarial d’Alcover de l’Arxiu Històric de Tarragona” a Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs, núm. 70 (abril-juny, 1995) pàgs.16-27.La localització de manuals de notaries foranes és freqüent en el fons notarial de Tarragona (AHT),hi ha molts casos ,alguns dels quals hem comentat en d’altres articles.Josep M.T.Grau i Pujol,”Josep Alemany i Bonai,notari de Lleida (1736-1741)” a Urtx (Tàrrega) núm. 12 (1999) pàgs. 159-164.També és recomanable la lectura del treball de Manel Güell “La dispersió de documentació notarial a Tarragona a través d’un document del principi del segle XVIII” a Actes del II Congrés d’ història del notariat català.Barcelona,2000,pàgs. 447-460.
any 1988 treballàrem el tema per les notaries de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral i Santa Coloma de Queralt; vegeu l’article de Josep M.T.Grau –Roser Puig “Una estimació quantitativa de les àrees de mercat al segle XVIII: el fluxe notarial (el cas de la Conca de Barberà) “ a Pedralbes, I vol. Pàgs. 557-572.
(3) AHT. Fons Notarial Tarragona, caixa 277, registre 357. Hem de dir que ambdós esborranys en el segle XX es relligaren conjuntament en un sol volum, el d’Alcover ocupa els folis 80-128, i disposa d’ índex.
(4) AHT FNT, caixa 357, registre 6552, esborrany 1732-1736.
(5) Per la seva activitat en aquesta vila del Baix Penedès us remetem a l’obra d’Anna Sabanés Alberich Inventari de l’arxiu de protocols notarials del Vendrell. Barcelona, 1995, pàgs. 25, 39-43.
(6) AHT FNVE, caixa 2, registre 437, f. 21.
(7) AHT FNVE, caixa 3, registre 4339.
|
